Ragú Bolognese

Ragú Bolognese

Pocs plats han estat tan maltractats en el nostre país com la salsa Bolognesa. En ocasions de qualsevol salsa de tomàquet amb unes engrunes de carn en diuen aquest nom.

I precisament una pasta acompanyada d’un ragú bolognesa, pot arribar a ser un plat deliciós i també un plat únic per tot un àpat.

Normalment el ragú el farem amb carn de vedella, tot i que podem utilitzar altres tipus de carn. És un plat que requereix temps i pocs restaurants el fan com cal. I a Itàlia la tradició d’aquest plat es molt important i es recomana que sigui consumit en poques hores després de la seva cocció.

El ragú Bolognese combina amb qualsevol pasta, però si en volem recomanar una, els fusilli són molt adequats.

Les quantitats que comento dels components, són per obtenir 500ml de ragú, més que suficients per 4 o 5 racions de pasta.


 

  • Una pastanaga
  • Un tira d’àpi
  • Una Ceba
  • Oli, sal, un gra d’all, pebre
  • Carn de vedella picada (500g)
  • Tomàquet triturat (125ml)
  • Dos cullerades de farina
  • Vi blanc (una copa)
  • Brou de carn o de pollastre
  • 1 Bouquet garni”

    Procedirem a tallar la pastanaga, àpid i la ceba ben petits. Posem oli en una paella i deixem els vegetals a coure durant uns 15 minuts a foc mig.

    Mentre en una altre paella amb oli ja escalfat, posem l’all, el deixem coure fins que comenci a torrar-se i el retirem. Afegim la carn picada i remenem amb una espàtula de fusta fins repartir-la be. Continuem la cocció una 10 minuts, remenant sovint, fins que la veiem feta al nostre gust.

    A continuació afegim el tomàquet triturat, remenant per barrejar i el deixem coure uns 2 minuts, posem la farina i un parell de minuts més. Augmentem la temperatura i posem el vi blanc i el deixem fins que s’evapori. Posem a continuació el brou, sal, pebre, un bouquet garni els vegetals de l’altre paella i remenem per evitar que no s’enganxi res al recipient.

    Portem la paella a ebullició i ho deixem a foc lent sense tapar durant una hora remenant de tant en tant. Si la salsa redueix massa ràpid, baixem el foc i afegim a cullerades brou o aigua.

    El resultat final no ha de ser massa espès. Cal que llisqui de la cullera quan està al punt. Finalment ajustarem de sal abans de donar-la per feta i incorporar-la a la pasta.

    Nota: Soc conscient de que el plat es laboriós pel que fa a durada de cocció, però si el fem amb mentalitat de plat únic, ja compensa més. I quan el paladegem, res a veure amb aquestes salses preparades que porten el nom d’aquesta magnífica ciutat italiana ni amb les versions que anem provant per aquests móns de Deu.
  • Comentaris

    1. Sara... lamento haver perdut el teu comentari. He eliminat el post i ara l'he tornat a publicar per un problema d'edició. Gràcies..!

      ResponElimina
    2. Quina casualitat. Avui mateix he fet salsa bolognesa per a preparar una lasanya. La faig molt i molt semblanta...i la vaig trobar parlant amb una noia italiana. La veritat és que poca gent la sap preparar com Dèu mana...i aquesta és, sencillament, sublime. Bona feina titot !!!
      http://lacuinadesempre.blogspot.com/2011/05/salsa-bolognesa.html

      ResponElimina
    3. Et diria més fins i tot. Res a veure si utilitzes tomàquets madurs de temporada en comptes de tomàquet de pot....però ja saps ke sòc un perepunyetes....

      ResponElimina
    4. Ja em miro la teva. Però pel que vaig veient totes les versions "bones" van més o menys del mateix pal... Bons productes i estoneta de cocció.

      Potser el problema és q aquí no tenim la cultura de Bolognesa i la gent de qualsevol cosa en diu així.

      Com curiositat un dia vaig coneixer una súper-pija que la feia a partir de filet...!!!. I això ja és passar-se...:).

      I el q dius dels tomàquets, no és pas de perepunyetes... És la dura realitat...

      Salut...!

      ResponElimina

    Publica un comentari a l'entrada