dimarts, 22 de juny de 2010

Salmó marinat a l'estil Harry's Bar


Ara que s'apropa la calor, venen de gust els plats freds. Hi ha un munt de maneres de marinar el salmó i aquesta la vaig aprendre del llibre "Harry’s Bar Cookbook", el reconegut restaurant de Venècia. Si la proveu, veureu que val la pena. A la darrera edició del sopar del Club Gastronòmic la vaig tornar a fer i va ser un èxit. La recomano especialment.

Els ingredients són:

1 kg de salmó ja sense espines i net
250cc de suc de llimona (8-10 llimones)
4 cullerades de cafè de sucre
150g de sal
12 grans de pebre
2/3 grans d’all aixafats
3 branquetes de romaní
3 branquetes de farigola
2 fulles de llorer

Necessitem salmó de bona mida desespinat i en trossos grans. Indicarem que ens obrin un salmó o mig salmó de manera longitudinal, aprofitant per treure l'espina. I de cada meitat del salmó en farem trossos d'uns 10cm d'amplada. Si podem triar, ho farem amb els més gruixuts.

Barrejar els ingredients de la marinada, fins que el sucre i la sal es dissolguin al màxim. Posar-los en un recipient gran i adequat per contenir el salmó. Posarem els trossos de salmó amb la pell cap amunt, en la marinada, tapant amb plàstic transparent.

Cada 12 hores, donarem la volta als talls, fins un total de 48h (*). Al final, separarem el salmó de la marinada i ja el tenim a punt per guardar de nou en el frigorífic o servir-lo ja, tallant-lo en fines làmines.

Quan el tallem, podem descartar els trossos més superficials, que han quedat més “cremats” per la marinada. Posarem els talls (procurant que sigui el més fins possible) en plats o safates i els amanirem amb oli de bona qualitat i pebre molt, al gust de cadascú. Millor deixar-los una estona amb l'oli abans de servir. Es pot menjar amb torradetes o amanida.

El salmó marinat aguanta al frigorífic una setmana llarga i, per tant, podem ser generosos en les quantitats.

NOTES. La primera vegada que es prepara, dona la sensació que 150 gr de sal són massa, de fet no es dissol tota, però de veritat que queda bé així.

(*)Si les "supremes" de salmó no són massa gruixudes, podem reduir les 48h a 36h.

12 comentaris:

  1. ok... :D.
    Dedeixo que has passat a l'atur... doncs si fos per vacances, en llc de :(( posaries :)).

    ResponElimina
  2. Em sap greu... Es angoixant per tohom que passa el tràngol...

    ResponElimina
  3. Bé m'ho prenc amb naturalitat hi ha molta gent en la meva situació, a mes vaig plegar jo... de 3 mesos nomes vaig poder treballar mes i mig, la nena amb la neumonia tres setmanes a casa i despres va agafar sinobitis que es una clase rara de reuma a la cadera, per sort ara ja esta bé, però com que visc a blanes i tots els familiars els tinc a bcn i rodalies donç no puc comtar amb ningú si no es previo-pago i per treballar i no guanyar m'estimo mes estar a casa, a mes, abans que em fotin al carrer (que no era el cas jo era autonoma) mestimo mes marxar amb el cap ben alt.
    Ja em sortira alguna cosa, (espero).

    Cambiant de tema, si, vaig parlar via mail amb la lourdes, i la veritat es que al principi vaig pensar igual, però despres em vaig animar i vaig pensar que no m'arronçaria pas lluitaré fins al final, he enredat a la familia...jajjjaja... encara que no se si em servira d'alguna cosa.
    Petons.

    ResponElimina
  4. Del tema feina a veure com evoluciona... I del tema Club de Cuines, jo estic força cremat amb les concursos.
    Com que a Club de Cuina només participem "realment" 4 gats, la gent no vota... I s'acaba que en lloc de guanyar qui ha presentat una cosa millor, guanya el que té més amics, parents o com el cas de la de Reua, alumnes... o el que ha fet més trampa..
    Ho tens negre en el concurs, doncs l'altre recepta ha muntat una campanya de marketing a tots nivells, demanant el vot a tots els blogs, a Facebook, etc.
    Jo com que no participo mai als concursos, veig el tema llunyà, però no m'agrada l'estil aquest que utilitzen i menys amb l'estil d'anar a "saco".
    Veig horrorós, presentar una unica recepta a Club de Cuines, només per guanyar un premi... però cada un actua a la seva consciència.
    T'escric aquí, tot això, que és més àmbit privat que públic, doncs no recordo si tinc cap adreça de mail teva. La meva si que està al meu blog i és ricard@esec.net.

    ResponElimina
  5. nuriapuignavarro@gmail.com

    Jo acabo com aquell qui diu de sortir de l'escola d'hostaleria, estic per trocar al meu profe, als companys que encara estem en contacte, jajaja... em nego a donarme per vençuda, de moment vaig guanyant (que no se qui m'ha donat tants vots encara que estic encantada de la vida)però la veritat es que es una llastima que enredi a la family vaig quedar finalista per que realment als usuaris els hi va agradar el meu plat, treient al meu marit si que em va votar la veritat.

    Ara em guardo el teu mail.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Hola Ricard, provaré aquesta recepte i la de les sardines, no tenia ni idea que el Harry's Bar tingués un llibre de receptes. He estat vàries vegades a Venécia (d'aquestes sortides super low cost de 2/3 dies)i només farà un parell de mesos que em vaig decidir a anar-hi. Vaig quedar sorpresa i una mica decebua. No és que esperés trobar-me a Heminway en un racó però el vaig trobar molt petit per tant cambrer, té un cert aire decó però sense res excepcional, si de cas em van sobtar agradablement els envernissats (quasi miralls) d'algunes taules. Els preus escandalosos tinguen en compte que jo ja ser menjar molt bé i a bon preu a Venècia ( aixó si, he pagat la novatada en forces ocasions). Bé doncs em vaig conformar amb un Bellini, que no sé per qué el serveixen amb dues croquetes de carn i que em va agradar molt. No sé pe què és rosa i no taronjós. Em va agradar molt, però 15 euros per un gotet petit. Bé per tindre una idea de la cosa ja va estar bé. Tornant al salmó el faré i ja que no hi vaig menjar al menys podré dir que he tastat alguna de les seves receptes.
    De vegades compro al IKEA uns llomets congelats (de salmó) i són inclús millors que els que compro a la peixatería frescos.
    Faig un pastís de salmó que té un resultat espectacular per la feina que dòna.
    Bé fins un altra. GADOR.

    ResponElimina
  7. Harry's Bar, penso que actualment és més un pol d'atracció turística q altre cosa. Sense dubtar de la seva qualitat, però els temps canvien... i sense Heminway ja no és el mateix.... :).

    Provaré un dia els lloms d'Ikea......

    ResponElimina
  8. Bona pinta el marinat aquest, encara que "coñazo" marinar durant 48 hores. M'hauré d'acostumar a les llargues jornades de cuina veient els temps que es mouen de cocció amb el roner...

    Apuntat queda, encara que se'm fa difícil separar el salmó del eneldo o la soja :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet 48h és el que diu el llibre.. però jo darrerament no passo mai de les 36h... Però com s'ho fa solet a a la nevera, poca feina porta...:)

      Darrerament també hi poso anet alies 'eneldo'...

      Elimina
    2. Sóc del Prat, aquí el català que mames, és el que és haha: charcu, anticip, vadu, bla bla bla :P

      Lo del marinat i les hores d'espera és més per una qüestió d'organització, ja que vivint sol a casa i tenint tant poca organització encara en qüestions domèstiques, em resultarà molt difícil pensar que el cap de setmana voldré fer la recepta tal, que necessita X hores de marinat/cocció a baixa temperatura i que per tant, m'haig denracordar dijous de preparar-ho hahha.

      Sí, hauré de comprar-me una agenda...

      Elimina
    3. Jo també visc sol... però en general esmorzo a casa i molts dies dino a casa... i algun sopo... i en aquests breus intervals és quan dono la volta al salmó... :)

      Però si que comporta una mica de planificació.. :)

      Elimina