dilluns, 27 de desembre de 2010

Pernil d’ànec fet a casa

magret

Ara que s’apropa el fred, explicaré com preparar un pernil d’ànec sec a partir de pit d’ànec fresc (magret). Jo cada any n’asseco amb resultats espectaculars, però per fer el procés cal esperar tenir temperatures d’hivern. A la primera foto, podeu observar el magret sec, just tret de la sal i tallat pel centre, amb alguns talls de mostra. A la següent foto, uns dies abans, just acabat de comprar

magret

Ingredients
Un magret fresc de qualitat
Sal i pebre negre molt
Un drap de cotó

El pernil d’ànec que estem habituats a trobar en les prestatgeries dels establiments d’alimentació, ja tallat i envasat en sobres que permeten veure el seu aspecte des de l’exterior, no té massa semblança amb el pernil d’ànec autèntic.

El procés es tan senzill com comprar un pit d’ànec fresc dels que venen envasats al buit i etiquetats com "magret d’ànec" o "magret de canard".

Cal retirar-lo del plàstic, assecar-lo amb paper de cuina, fregar-lo amb pebre negre molt, cobrir-lo amb sal gruixuda, embolicar-lo amb un drap de cotó, prémer amb força el paquet resultant amb les mans (com si li fessiu un massatge) de manera que la sal quedi ben en contacte amb el pit d’ànec i deixar-lo en un lloc sec i airejat durant uns 8 dies.


magret

Així de senzill, tot i que es recomana, que cada dos dies obrim el paquet en compte, mirant l’evolució de l’assecat, prement de nou la sal i canviant el drap de cotó si el trobem massa humit.

Una vegada passats uns 8 dies (poden ser 7 o poden ser 12 segons el clima), desemboliquem, trèiem la sal fregant amb cura amb un paper de cuina i amb un ganivet, el podem tallar molt finament i ens permet acompanyar una amanida al gust, procurant que l’oli de l’amanida no mulli el pernil.

NOTA: Per aconseguir un assecat correcte, cal fer-ho en ÈPOQUES D'HIVERN, amb clima sec i en un lloc airejat mentre s’asseca. Els que viviu en zones rurals, no tindreu cap problema. Jo en he assecat a Sabadell a les golfes de casa, deixant-lo al costat d’una finestra oberta i procurant que sigui un lloc on corri l’aire. Però si em permeteu el consell... en un pis de Barcelona city... jo no ho intentaria.... :-).

6 comentaris:

  1. Endavant amb el bloc de receptes!! :))))

    ResponElimina
  2. Jo n’asseco a Barcelona City, però tinc la sort de poder-lo asseca a un lloc que sempre ja corrent d’aire, tot i així tarda una mica mes del que seria normal, però amb queda força bé.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Segur que és genial! Però tens raó, a Barcelona no cal intentar-ho... Però a Barcelona és pot fer així: http://cuinagenerosa.blogspot.com/2008/11/pernil-dnec-casol.html

    ResponElimina
  4. Gràcies a tots pels comentaris:
    Ja vaig veure el post del Manel, però em fa gràcia fer-ho al "natural". Ahir mateix tenia molta botifarra que em van portar del bergadà i la vaig penjar a les golfes per assecar-la i ja ni em recordava de la quantitat de claus que hi han a les vigues, de quan els meus avantpassats ho feien de manera habitual... i fins i tot algun pernil.

    ResponElimina
  5. Aquest cap de setmana he preparat un magret per fer pernil. Com que estem a barsalona primer l'he deixat a la nevera i després l'he penjat al rebost... a veure què en surt!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... a BCN o aquest any a més llocs, cal tirar de la nevera...

      A mi sempre em surt bé, però el faig quan ve una setmana d'aquelles de fred... a veure si ens uns dies puc, tot i que no tinc ganes dr fred..

      Elimina