Cua de bou... o de vedella

cua de bou
Estrenant la meva nova cocotte Le Creuset, comprada a l'outlet de la Roca... :)
La cua de vedella guisada, el famós plat “rabo de buey”, però en versió casolana, és un plat que sempre demano al restaurants, però assegurant-me abans, de que no el presentin desossat i per tant perdent la gràcia que dona el poder anar retirant la carn de l’os amb paciència....


rabo de buey

Els ingredients són:

1,5 kg de cua de vedella o de bou, 1 o 2 porros, 1 bouquet garni, 1 tira d'api, brou, 3o4 cebes, 3 o 4 pastanagues, espècie, llorer, una ampolla de vi negre, farina, sal, oli i pebre i herbes (farigola, romaní...).

El porcediment a seguir és:

1.-En una cassola posem oli a escalfar i daurem els trossos de cua de vedella lleugerament enfarinats i els reservem.

2.- Al mateix oli posem ceba tallada en juliana i esperem que agafi color.

3.- Afegim les pastanagues tallades, el porro, la tira d’api i els deixem coure uns 5-10 minuts a foc viu. Tornem a posar la carn a la cassola, les espècies (si es que ens agrada una mica picant), el “bouquet garni”, les fulles de llorer i una botella de vi negre (*) que deixarem reduir. Finalment, afegim brou o aigua per procurar que no quedi sec durant la cocció.

4.- Ho tapem i ho posem al forn (prèviament escalfat a 140ºc) durant unes 3 hores.

5.- Passat el temps, i quan la carn sembli desprendre’s de l’os, ja està llest per servir. Un bon acompanyament pot ser arròs blanc o pasta simplement bullida. Una opció que a molts agrada es triturar la salsa i els vegetals i passar-los pel “xino”.


rabo de buey
Aquesta foto pertany al darrer cop que vaig fer aquest plat
Notes: (*) Els plats que porten vi, és recomanable utilitzar un vi de certa qualitat. Es diu entre entesos de cuina que el nivell de qualitat final d’un plat és igual al del pitjor component... Això vol dir que si poseu vi de “tetrabrik”... ja sabeu a que us exposeu.. :-)
El tema d’herbes, bouquet garni i espècies a utilitzar, depèn una mica del gust de cada persona.
L’acabat de forn es per pura comoditat, que sempre permet un control de temperatura més exacte i requereix menys control, però cap problema en fer-ho al foc normal, a foc mínim.

Comentaris

  1. Jo també sóc de les que en demano sovint! La de casa Leopoldo es boníssima... Apuntada aquesta recepta, jo la havia fet diferent.

    ResponElimina
  2. Gràcies Sara Maria... I als restaurants la demano, preguntant que no estigui desossada, que no m'agrada massa. No he tastat la de Casa Leopoldo, ja que sempre que vaig, demano el mateix... aquell assortiment de xai en que hi ha de tot... mmm...

    ResponElimina
  3. Ricard sempre em mostres plats que mai m'ha passat pel cap menjar-ne i en quan veig la recepta i el resultat final , i penso que diumenge el faré.

    Bé, per feina no he pogut visitar-te però esper que a partir d'ara hem pugui posar el dia.

    Feliç 2011 i una abraçada

    ResponElimina
  4. M'alegra llegir-te i encara més de que tornis a publicar al teu blog. Si proves de fer-lo, estic segur que us agardarà... queda molt melós. Porta estona de foc, però no requereix de massa feina. En el meu cas, el que em costa més és trobar-ne a la carnisseria.

    ResponElimina
  5. Et dono permís perquè la propera vegada que facis un plat d'aquest tipus em convidis. ;-) je je je je

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada