Llengua de vedella


Just ara fa uns dies, vaig fer per primera vegada llengua de vedella. El perquè no havia publicat la recepta fins avui, era pel fet d’haver-me oblidat de fer la foto del plat cuinat i estar convençut de que una fotografia de la llengua en cru i sense tallar, potser no era una imatge convides a la recepta. Per això he optat per buscar foto “divertida” i publicar-la.. :).

La manera més senzilla de començar, es anar a la parada del mercat especialitzada i demanar que li treguin la pell superficial i ja la tallin a daus. L’alternativa es comprar-la sencera, donar-li un bull i retirar la pell. Jo vaig optar per l'opció senzilla.

El procediment a seguir és:

1.-En una cassola posem oli a escalfar i daurem els daus de cua de vedella lleugerament enfarinats i els reservem.

2.- Al mateix oli posem ceba tallada en juliana i esperem que agafi color.

3.- Afegim 3 pastanagues tallades, un parell de porros, una tira d’api i els deixem coure uns 5-10 minuts a foc viu. Per tallar les pastanagues i els porros, utilizo la "mandolina" i ho acabo de fer petit amb el ganivet.

4. A continuació el tomàquet controlant la cocció (jo vaig posar tomàquet de llauna trinxat , de bona qualitat) i vigilant que no es cremin massa, les parets del recipient. La quantitat de tomàquet, depèn del gust de cada un. En el meu cas vaig posar una mica més de mitja llauna. Una vegada tot daurat, retirem l’excés de grassa i desglaçarem amb ajuda de Conyac.

5.- Tornem a posar la carn a la cassola, les espècies (si es que ens agrada una mica picant), el “bouquet garni”, les fulles de llorer i mitja botella de vi negre (*) que deixarem reduir. Finalment, afegim brou o aigua per procurar que no quedi sec durant la cocció.

6.- Ho tapem i ho posem al forn (prèviament escalfat a 140ºc) durant unes 3 hores. La veritat és que ho deixo al forn 90 minuts, obro un moment i miro i ja poso el temporitzador a 90 minuts més. Vull dir que porta estona, però qualsevol vespre de les 21 a les 24h, tampoc es tant enrenou.

7.- I ja està llest per servir, tot i que millor deixar-ho reposar d’un dia per l’altre. Un bon acompanyament pot ser arròs blanc o pasta simplement bullida. Una opció que a molts agrada es triturar la salsa i els vegetals i passar-los pel “xino”.

Notes: (*) I com SEMPRE dic, els plats que porten vi, és recomanable utilitzar un vi de certa qualitat. Es diu entre entesos de cuina que el nivell de qualitat final d’un plat és igual al del pitjor component... Això vol dir que si poseu vi de “tetrabrik”... ja sabeu a que us exposeu.. :-)
El tema d’herbes, bouquet garni i espècies a utilitzar, depèn una mica del gust de cada persona. En aquesta recepta em vaig passar una mica d’herbes i “algú” es va queixar... . Però a més del bouquet, vaig posar un farcellet fet meu, amb farigola i romaní del pati.
L’acabat de forn es per pura comoditat, que sempre permet un control de temperatura més exacte i requereix menys control, però cap problema en fer-ho al foc normal, a foc mínim.

Comentaris

  1. Ja no se quan estàs de conya i quan no, però pensarè que has fet la recepta de veritat!!!No he menjat mai llengua, diuen que és molt melosa, però...no es del meu fort, llengua, cervell o ronyons, però et diré que la foto és molt divertida!!!ptons

    ResponElimina
  2. De veritat que vaig fer la recepta, inspirada amb una que vaig tastar al Gresca i que crec vaig arribar a igualar (no superar). I la foto la he buscat per no ferir susceptibilitats.-...:).

    ResponElimina
  3. A casa som bastant de menuts, venim de família d’escorxador i això hi fa molt, la llengua ben guisada es un plat extraordinari, i si no dius res la gent el devora, molts cops poden més els perjudicis i les manies que el paladar

    ResponElimina
  4. Teniu tota la raó. I fa no massa en un hotel de BCN d'aquells de prop del Fòrum, van fer un dinar de grup per un tema de feina. I de segon van servir (era menú a pinyó fix)una mena de tall de carn, d'aquests que fan conglomerant carn.. i per la textura, crec que hi havien menuts tipus llengua / galta. I la gent trobava que era un "filet molt tendre"... :). A mi l'únic que em preocupava era el "pegamento" que havien utilitzat... :)).

    ResponElimina
  5. Doncs jo no l'he tastat mai que recordi al menys la llàngua, el cap i pota i d'altres menuts m'encanten, tot i que a casa ho tinc magre amb el Joan que es molt escrupulós...NI LES GALTES LI AGRADEN..
    Ja li vaig intentar endinyar un cop dientli que era estofat...jajajajaja... però va veure els òssos i no va colar (les vaig dessosar).:P
    Ojalà la pugués tastat... hauré d'esperar a sortir a donar fora i que ho tinguin a la carta.

    Saluit!

    ResponElimina
  6. Ostres... però com vas poder oblidar-te d'amagar els ossos...!!!... :)).
    Però les galtes de vedella, ja les compro desossades, que són la meva farsa preferida pels canelons.
    salut!.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada