dimarts, 7 de febrer de 2012

Cua de Bou (segons recepta de la Bet)

A punt de servir

La cua de bou és un plat que m’encanta i ja tenia de sempre una rutina de fer-lo. Però just un dia que anava a preparar-lo, em trobo la recepta de la Bet (i de la seva mare), del melós que aquí podeu veure.

I vaig pensar, pot quedar be amb la cua de bou i vaig COPIAR la recepta, quasi al peu de la lletra.

En cru...

Partint d'un kg i mig de cua, la vaig macerar amb oli d’oliva, sal, pebre, 1 fulla de llorer, unes branquetes de farigola seca i també de romaní. Vaig posar també mitja ampolla de vi negre, 1 ceba, 3 pastanagues, 1 porro, 2 tomàquets vermells i 2 grans d’all pelats i una mica de brou. I així ho vaig deixar d’un dia per l’altre.

Després de marinar i a punt d'entrar al forn


I al dia següent vaig posar tota la barreja a un recipient de fang Römertopf (pijades meves) i cap al forn a 120ºC durant 4 hores llargues ... pràcticament 5 (aquí la Bet ho va fer diferent: 8 hores a 80ºC, tota la nit). El recipient Römertopf, segons la pubicitat cou de maravella... A mi em va be, però tampoc m'atreveixo a afirmar-ho rotundament res... El que si m'agrada és que queda ben tapat i ben mirat tampoc és tanta "pijada" doncs és un estri clàssic de cocció en zones com Alsàcia.
Foto de catàleg

I xup-xup mentre jo m’oblido, tot i que sempre poso alarmes a l’IPhone... :)

Un cop superat aquest temps, separem la carn i la reservem. Retirem les branquetes de farigola, el llorer i els alls i triturem tota la resta (el suc i les verdures). I ho posem al foc a reduir fins que agafi textura de salsa.

Quan tenim la salsa reduïda, hi podem tornar a barrejar la carn i tapem. D’aquesta manera la carn es conservarà  i quedarà impregnada amb la salsa.

En el moment de servir-ho ho vaig barrejar amb un arròs fet al vapor a la típica arrossera i ja està....Plat únic..!.

Boníssim.....!! i més fácil que la meva recepta habitual.

Ben curiós com una part no noble de la vedella, pot resultar tant exquisida. I sempre recordaré com anècdota, quan als  darrers anys de la meva mare, un dia que la vaig convidar (li costava d’entendre que un home cuines a casa), quan va veure el que hi havia a la cassola, em va mirar una mica compungida i em va dir “però si has guisat os d’espina... Que això és per fer brou..!!”... I va deixar anar un dels seus típics “Si us agrada....”, que tan em dolien com be sabeu els que em coneixeu de prop.


8 comentaris:

  1. Hola Ricard! excel·lent blog/web, sí senyor. M'encanta la gastronomía, i cada cop més gent publica el seu modus operandi a la cuïna i és genial. Se n'aprén moltíssim!

    He vist la teva recepta de cua de bou i et deixo un enllaç a un blog que també l'ha cuinat, a veure el què. Fins i tot et recomana un vinet.

    http://www.midulcetentacion.es/2012/02/rabo-de-toro-con-patatas-y-zanahorias.html

    Continua així, encara que llegir-te a migdia sigui una deliciosa tortura... perque m'entra una fam... :D

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Aranxa.

      Benvinguda...!.

      Ara he mirat el link que em dius i és una alternativa més ràpida de cuinar aquest delicios plat.

      Jo cuino més per plaer que per necessitat del dia a dia i quan ho faig, prefereixo anar una mica més a lo clàssic que a la olla esprés.

      Però segur que queda molt bo també.

      Salut i gràcies pel comentari.

      Elimina
  2. Hola,

    I quina de les dues versions teves t'agrada més?.

    Albert P.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Albert..!.

      La veritat és que a mi m'agraden igual les dos... Però el meu fill que va compartir el plat va dir que aquesta versió la trobava encara més bona.

      En tot cas, com aquesta requreix menys feina, crec que en el futur serà la versió 2.0, mentre que l'anterior quedarà com al 1.0... És a dir oblidada...:).

      Salut..!.

      Elimina
  3. Quan la meva mare em va ensenyar la recepta també em va sorprendre lo fàcil que era, més que res perquè te'n oblides durant unes quantes hores mentre el forn va fent solet! i quan la salsa redueix doncs quasi que també igual... M'he sentit com si fes les 7 diferències mentre buscava les coses que havies canviat jejeje. Bé doncs me'n alegro molt que us agradés, i que t'hagis decidit a publicar-la en aquesta secció de cuina, jo ara el que tinc pendent és fer-la amb cua. Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Bet... Poques coses he canviat per no dir que cap...:).

    Vaig simplificar la part final amb l'arròs al vapor.

    I les publico així no m'oblido. Jo cuino poc i quan en torni a fer d'aquí 2 o 3 mesos, ja no em recordaria, tot i que la teva original la tinc als "favoritos" de Delicious.

    Uan abraçada!.

    ResponElimina
  5. M'encanta aquests plat. Ma mare el fa de collons (perdó per l'expressió, però és que li surt així). Per llepar-se tots els dits.
    Salut i gràcies per la recepta!!!! Té un pinta de coll.....!!!!

    ResponElimina
  6. Gràcies Xisco...

    Realment està bonissim...!!.

    Salut..!!.

    ResponElimina