diumenge, 2 de desembre de 2012

Arròs de botifarra i “morcilla” by Xesco Bueno





 
"Participant activament" al Taller... :)
 
Fa uns dies vaig rebre una invitació a un Taller de Cuina que feia en Xesco Bueno. No tinc per costum anar massa als tallers o activitats, per motius que seria llarg enumerar aquí.
Però aquesta vegada em va fer il·lusió, per conèixer en persona a Xesco, amb qui la meva relació es limitava fins aquell moment a algun intercanvi d’opinions a través dels respectius blogs.

Aprofito per dir que el seu blog (http://gastromimix.blogspot.com.es/), juga a primaríssima divisió, fins el punt que en ocasions després de llegir un post seu, em dic, "posaria algun comentari, però no ho faig, perquè el nivell és massa alt per mi". És la antítesis d’aquells blogs típics que publiquen dia si, dia també,  pastissets empallegosos i que reben comentaris d’aquells prefabricats i edulcorats a l’estil de "guapíssima ... que receta más rica... me la apunto"....

Com sempre #fentamics...

Anem a la recepta que em va interessar del taller i que aquest cap de setmana he adaptat als meus gustos i a les meves limitades capacitats tècniques.

Ingredients

1 botifarra negra, 1 botifarra blanca, 1 botifarra crua, "morcilla" de ceba
100gr cansalada ibèrica a daus petits


El procediment és:

Daurar cansalada i botifarra crua en oli i reservar. Recuperar el greix per el brou-sofregit.


Per fer el sofregit/brou, utilitzarem

250gr ceba picada
3 alls picatsUn manat d'espàrrecsverds a trossets petits. En el meu cas he utilitzat carxofes
2 cs de carn depebrots choriceros
30gr olives d'Aragó
100gr espinacs talladaen tires de 3 mm
1,5 l. brou fosc
Pebre negre, pebre vermell dolç i bitxo
200 g de "morcilla" de ceba



El brou en ebullició. Al fons les butifarres....
En la matèria grassa recuperada anteriorment daurar la ceba il'all. Afegir els espàrrecs(en el meu cas carxofes), la pasta de nyores o de pebrots "choriceros" i les olives. Afegir els espinacs, remenar, mullar amb el brou,coure 20' i rectificaral gust.

Fora del foc introduir la "morcilla"i les botifarres per infusionar. Decantar la "morcilla", desfer-la, reincorporant-la al brou. Reservar les botifarresi per a l'acabat.

I ja en una cassola, anacarar l'arròs i mullar ambel brou, coure al foc gairebé senseremoure i a cap al final de la cocció, disposar les rodanxes de carn a la superfície i continuar fins a finalitzar la cocció. Reposar abans de servir.


El Xesco el va fer sec, amb "socarrat i acabat al forn. En el meu cas per suma de limitacions tècniques i gustos personals, el vaig deixar lleugerament caldòs i no vaig utilitzar el forn.

I em va quedar molt be, guantyant-me la felicitació de la persona amb qui el vaig compartir. Ja tinc una recepta més a incorporar al meu repertori. Recordar finalment que el Xesco ens va remarcar la importància d'utilitzar un arròs tipus bomba i de primera qualitat, cosa que ja tenia clara, però que vull deixar també escrita aquí.

4 comentaris:

  1. Ha d'estar boníssim aquest arròs, diferent de tots els que he vist fins ara, però segur que està deliciós, segur que un dia d'aquests el faig, m'encanta l'arròs fet de totes las maneres possibles. Estic d'acord amb tu, és primordial que, l'arròs, ha ser de bona qualitat; per fer paella o arròs caldós, sempre poso arròs bomba. Felicitacions per el teu blog, sempre molt encertat amb les crítiques i receptes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carmina,

      La veritat és que ha sortit molt bo.
      Quan em van explicar la recepta, vaig pensar que carregaria molt, però si que atipa, però sense provocar efectes de regust o pesadesa.

      Elimina
  2. Apa que bo!!! i com vaig dir en una època llunyana (Clubdecuines) amb "botifarra de la bona" tot surt millor ;)
    A més, que un dia és un dia.... :)))
    M'agrada la teva manera de #feramics XD però aquells també són blocs d'un altre nivell, dels que tenen tot el dia per dedicar-hi i fer comentaris a cinquanta mil blocs més per tal que després els hi retornin... Tampoc vull generalitzar, que n'hi ha que fan receptes ben bones...
    A banda d'aquestes ironies, no m'estranya que no poguéssis dir que no a l'invitació, he vist fotos de tallers seus i sempre tinc ganes d'anar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Bet,

      Content de llegir-te aquí...!!.

      Amb el tema #feramics pel que em coneixes, ja deus deduir que hi ha més ganes de joc que mala llet intrínseca.

      Però no tothom m'enten i en ocasions algú s'emprenya i és el que sempre dic "mala sort".... És el peatge de jugar al límit amb l'humor..

      I parlant de l'arròs, va quedar MOLT bo... però MOLT.

      Elimina