Paté en Croûte

Paté en croûte (intentant la recepta de l'Albert Boronat)

 

Fa uns dies, l'Albert Boronat, de l'Ambassade de Llivià, va publicar una recepta d'aquesta famosa i clàssica preparació, típica de la cuina francesa. I ens vam animar a provar-la.

Al següent vídeo teniu les seves explicacions, que són un model de didàctica i practicitat: Vídeo de l'Albert Boronat.

I ara us explicaré les «simplificacions» que hem aplicat nosaltres.

Com a primera simplificació, la pasta la vam comprar feta. Volíem pasta brisa, però només vam trobar pasta de full i ens vam quedar dues unitats. Al vídeo de l'Albert, veureu que cal folrat tot el motlle, així com fer la tapa i una mica de decoració.

Pel que fa a la farsa, vam posar a marinar tallat en daus,

Un magret d'ànec fresc
Botifarra crua
3 contres de pollastre
Mitjana de conill

Més o menys en quantitats iguales, sense mirar massa prim.

També vam afegir uns daus de cansalada ibèrica (en menys quantitat que els anteriors components), pistatxos lleugerament trencats i unes quantes prunes seques. A la recepta de l'Albert hi posava figues seques, però no en van trobar aquell dia.

Tot salpebrat, amb un bon raig de brandi i a marinar tota la nit. Podem posar-hi una mica de sucre, all, i julivert...

I al dia següent cal folrar el motlle amb la pasta, tallada adequadament i per tancar les juntes, pintem amb rovell d'ou. I jo podem posar la carn que tenim marinada.

Posem la tapa i les possibles decoracions i practiquem els forats de les xemeneies. 

Tot seguit al forn a uns 180ºC, durant 45' o una hora. Millor controlar temperatura interior de la farsa amb un termòmetre. I un cop al punt, retirem del forn, deixem reposar durant una hora i ja podem afegir el brou per les xemeneies que havíem previst. El brou l'hem espessit amb una proporció de 5 fulls de gelatina per litre.

Les xemeneies les vam fer a partir d'una safata d'alumini d'aquestes típiques per posar al forn.

Tots els detalls del procés i l'enfornat, estan explicats al vídeo de l'Albert i per tant no el repetirem aquí, on ens hem limitat a ressaltar algunes diferencies, respecte a la seva original.

RESULTAT

La pasta ens va quedar una mica crua i mancada de cruixent. Suposo que el fet d'utilitzar un motlle de silicona, poc adient per aquesta cocció. Per properes proves ja hem adquirit un de metàlic i desmuntable.

L'interior en canvi, ens va quedar molt bo i poc podem millorar-lo a no ser que passem a carns més exòtiques. Però estem satisfets amb el resultat

En resum, ens va agradar i s'incorpora al nostre llistat de possibilitats, per quan tenim convidats a casa.